El Vessant Mediterrani dels Pirineus com a paisatge cultural a Patrimoni Mundial / Jordi Cabezas, Henri Sicre, Jean Pierre Lacombe-Massot, [et al.] ; fotografies: Jordi Puig
En:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2004-2005, núm. 4 (2006) , p. 213-226 : il,
Resums en català i anglès.
El Vessant Mediterrani dels Pirineus: aquest és el nom que es dóna a un territori que està situat entre dos estats: l'Estat espanyol al vessant sud i l'Estat francès al vessant nord. És la part més oriental dels Pirineus, quan la muntanya mor al mar. Els Pirineus, en aquest lloc, mai no han estat una barrera sinó que han estat una muntanya que ha unit les dues bandes. Els habitants d'aquest territori comparteixen una mateixa història, una mateixa geografia i parlen una mateixa llengua: el català. En un territori d'uns quaranta quilòmetres d'amplada es troben d'una manera continuada les empremtes de totes les civilitzacions que han freqüentat Europa des de la més reculada antiguitat. El fet que en aquest lloc geoestratègic es trobin tres parcs naturals protegits (el parc del Cap de Creus, el de l'Albera i el dels Aiguamolls) amb una gran biodiversitat i una gran quantitat i qualitat de monuments culturals fa d'aquest territori un lloc singular i excepcional. Com ja deia Salvador Dalí als anys trenta: "A través d'allò local s'arriba a allò universal." Precisament va ser aquest pintor, juntament amb Matisse i Derain, qui va universalitzar aquest paisatge dels Pirineus que moren al mar.
